Per a les dones, la necessitat i el desig de tenir-nos cura mútuament no és patològic, sinó redemptor, i és dins d’aquest coneixement que he redescobert el nostre poder real. És aquesta connexió real la que tant tem un món patriarcal. Només dins d’una estructura patriarcal, la maternitat és l’únic poder social obert a les dones. - Audre Lorde
Llistat de dones en la història de la ciència
Llibres d’interés
Calvo Iglesias, Encina. Física. Guies per a una docència universitària amb perspectiva de gènere. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d’Universitats, 2018.
Ús no sexista de la llengua [en línia]. A: Guies ràpides del CUB. Llibre d’estil. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics.
Tong, Rosemarie P (1998) Feminist thought. Routledge
Harding, Sarah (1993) Ciencia y feminismo. Morata
Keller, Evelyn Fox (1985) Reflections on Gender and Science. Yale University Press
Barad, Karen (2007) Meeting the universe halfway. Durham
Articles
Introducció a la teoria política feminista
Feminisme: conjunt de moviments socials diversos amb un sol denominador comú. Algunes persones pateixen opressió o discriminació per l’una raó de ser dones
Altres definicions de feminisme
“El feminisme és un moviment polític per acabar amb el sexisme, l’explotació sexual i l’opressió de les dones” - Bell Hooks, 2000
“Es una teoria que irracionaliza la visión establecida de la realidad […], para posibilitar una nueva visión, una nueva interpretación de la realidad y su resignificación” - Celia Amorós, 1997
“Un movimiento social cuya meta más radical, tanto personal como colectiva, aún está por alcanzar: un mundo que sea un lugar mejor no sólo para algunas mujeres sino para todas las mujeres, porque ese mundo sería mejor no solamente para las mujeres, sino también para los hombres” - Lyenne Segal, 1990
Al llarg de la història, podem dividir el feminisme en tres grans onades segons la lluita principal del moment:
- Primera onada (1850-1930): igualtat entre els sexes
- Segona onada (1930-1970): polítiques de la diferència i anàlisi del poder
- Tercera onada (1985-avui): el gènere en disputa
Dificultats intrínsiques per una genealogia dels feminismes:
- Teoria i praxis feministes: el feminisme neix de diversos programes de reforma social i política
- Pluralitat de moviments feministes
- Feminisme com a teoria crítica i re-significació de conceptes
Primera onada feminista
La primera onada neix aproximadament al 1850 en un context de transformacions socials degudes a la industrialització i el capitalisme (treball industrial, assalariat i productor de plusvàlua). Es poden observar dos grups diferenciats: les dones de classe baixa es comencen a incorporar massivament a les fàbriques, mentre les dones de classe alta són relegades a l’àmbit domèstic i reduïdes a símbol de l’estatus socioeconòmic dels marits. En ambdós espais es dona una infravalorització del treball femení: menys salaris en el treball a la fàbrica, i un gran menyspreu del treball domèstic (es consideren dones no productives, sinó reproductores, i moltes duien a terme una doble jornada per treballar a la fàbrica i cuidar de la família).
Moviment sufragista
Aquesta primera jornada destaca per la lluita del moviment sufragista (el dret de les dones a poder votar):
- Sufragisme americà (1850-1930): 300persones van assistir a la primera convenció sobre els drets de les dones. En aquesta convenció s’escriu el Manifest de Seneca Falls (1848), text que parla de la reivindicació del dret a vot, dret a l’educació, fa una crítica al matrimoni i en reclama el dret al divorci, i una crítica per la desigualtat de drets econòmics com a temes principals. En destaquem: Lucrecia Mott, Elizabeth Cady-Stanton i Susan B. Anthony. Aconseguit el 1920.
- Sufragisme britànic: per altra banda, el desenvolupament de la lluita pel sufragi femení a Anglaterra es va desenvolupar en dues corrents, les sufragistes moderades i les radicals. Aconseguit el 1918.
- Sufragistes moderades: volien aconseguir el sufragi femení seguint en tot moment una estratègia d’ordre i legalitat. Harriet Taylor Hill, juntament amb el seu marit, presenten al 1866 una petició del vot femení al Parlament. En destaquem H.T.Hill i Millicent Garret Fawcett.
- Sufragistes radicals: descrites pel terme Suffragettes, eren el grup de dones liderades per Emeline Pankhurst, que s’inclinaven cap a manifestacions, protestes i vagues per tal de reclamar aquest dret.
- Sufragisme espanyol: 1-O de 1931 s’aprova que “Los ciudadanos de uno y otro sexo, mayores de 23 años, tendrán los mismos derechos electorales”. En destaquem Clara Campoamor, Victoria >Kent i Margarita Nelken.
Característiques del sufragi femení:
Majoritàriament, tirat endavant per les dones de classe mitjana.
Generalment pacífic, democràtic i diplomàtic.
No considerat un di en si mateix sinó un mitjà per produir canvis a la vida de les dones (socials, legals).
Moviment no ven rebut per partits d’esquerres ni dins del moviment abolicionista.
Les dones feministes i sufragistes van orientar les seves aspiracions cap a un ideal de ciutadania més just i equitatiu. Tot i aixì, no implicava que calgués equiparar els papers i les obligacions dels sexes.
En molts casos, les sufragistes no van renunciar al paper domèstic, ni als valors que estaven associats a les activitats educatives, maternals i de cura tradicionals de les dones.
El discurs donamental en l’oposició al sufragi era la fal·làcia de la complementarietat.
Segona onada feminista
La segona onada feminista neix en un context històric on s’ha finalitzat la II Guerra Mundial (1945). Al ser un context bèl·lic, els homes van haver d’exercir com a soldats mentre les dones ja no només es van encarregar de les tasques domèstiques, sinó que van haver d’assumir també les tasques econòmiques de la llar i moltes van participar de la guerra (com a infermeres, secretàries…). Així doncs, es dona un moment on els soldats han retornat a casa i les dones han crescut pel que fa a l’experiència laboral i formació.
Durant la segona onada feminista veiem com creix en forma de ventall, és a dir, comença a separar-se dins del mateix per ideologies i maneres de fer.
Feminisme de la igualtat (liberal):
Entén que la subordinació de la dona es deu a constriccions legals i tradicions que impedeixen la seva entrada al lloc públic. La societat infravalora a la dona i per això l’exclou. El seu objectiu és aconseguir reformes de tipus legal per aconseguir la igualtat. És un moviment que s’hereda del sufragista. Són criticades per ser còmplices de la distribució de rols (demanaven el dret a vot, però seguien sense regular les dues esferes. Després del dret a vot, la desigualtat va continuar). La igualtat
Feminisme marxista:
Feminisme radical:
Dones destacables:
Simone de Beauvoir: escriptora de El segon sexe (1949). Fa contribucions molt importants al debat de la conceptualització sexe-gènere (que serà el més present a la tercera onada). Planteja la reproducció com a la font de l’opressió masculina i com la maternitat és una trampa per les dones.
La mujer no nace, se hace. - Simone de Beauvoir
Betty Friedan: escriptora de La mística de la feminidad (1963)