Buscador ràpid
Aquesta és la pàgina oficial de símbols i ambients permesos dins del Notion
Llistat de Símbols
Clicar els blocs per veure el seu codi en LaTeX.
Àlgebra bàsica
Lletres gregues
Més símbols
Lògica formal
Conjunts
Vectors i tensors
Càlcul
Estadística
Format
Mida
Separadors horitzontals
Manera senzilla de procedir
\quad
i \qquad
com a separadors genèrics~
per unitats —> /,
per separar el en una integral\hspace{3.7em}
per una separació gran específica \hspace{0.8pt}
per una separació petita específica Separador vertical
\\[0.7em]
suma (o resta) separació extra a \\
Parèntesis i semblants
Dimensions fixes
\left
i \right
s’adapten a la mida necessàriaResultat integral evaluat a
Demostracions
\cancel
\xcancel
\sout
\underbrace
\overbrace
+ \substack
\xrightarrow
\leftrightarrow
\overset
\underset
+ \substack
+ \mathclap
\boxed
Environments (ambients)
El LaTeX funciona amb el que s’anomenen environments, aquests permeten aplicar uns efectes de tipografia a una secció del codi.
Equation
Permet numerar les equacions.
A partir de s’obté la identitat d’Euler.
\tag
per triar el número arbitràriament.o per afegir una anotació si es vol
Aligned
Permet alinear segons convingui.
Align
Permet numerar i alinear les equacions al mateix temps.
Matrix
Permet escriure matrius, vectors, determinants…
Array
Permet dissenyar taules
Nota sobre taules amb LaTeX i taules amb Notion
Si només ha d’incloure text, és més ràpid i pràctic fer una taula simple amb Notion
ㅤ | Dissabte | Diumenge |
Matí | Muntanya | Dormir |
Tarda | Estudiar | Peli |
Nit | Festa major | Tren |
Claudàtors
Combinació de
\left
, \right
i \begin{aligned}
També es poden més fàcilment mitjançant
\begin{cases}
Subíndexs múltiples
\begin{subarray}
Bra-kets i spins
Conjunts
Altres que estan bé
\displaystyle
per inline equations —> —>
\textstyle
o \scriptstyle
per evitar expressions molt grans —> —>
—> —>
\pmb
o \bm
per fer negreta els símbols\cdots
\ldots
\vdots
i \ddots
per escriure matrius en el cas més general\hdashline
\hline
per si volem posar separadors dins d’un array\mathclap
\mathllap
\mathrlap
per quan volem evitar espais en blanc\vphantom
per corregir espai verticals quan \\
genera un salt de líniaEstils per majúscules
\mathcal
\mathbb
\mathscr
\mathfrak
Caixes de colors
\colorbox
per triar el color de la caixatambé es pot combinar amb
\textcolor
Química
Més informació i exemples
Diagrames Commutatius
Comandaments personalitzats
\newcommand
permet configurar comandaments propisExemple 1 —> Escriure un diferencial inexacte (el qual depèn del camí recorregut)
Exemple 2 - Definir un nou operador
Exemple 3 —> Enquadrar un resultat
Webs útils
El compilador i editor online per excel·lència: l’Overleaf
Aquí és on segurament tindràs tots els teus treballs (quasi ningú compila offline).
El copiador de fórmules, taules i equacions: Mathpix
Molt útil pels informes de pràctiques, permet trobar les expressions en LaTeX a partir de captures de pantalla.
Nota: S’ha de descarregar a l’ordinador, no és cap web.
Recomanació 1: Registrar-se amb el correu de la uni per tenir més Free Snips mensuals disponibles.
Recomanació 2: Utilitzar la drecera de teclat Ctrl+Alt+M per més comoditat
Recomanació 3: No només serveix per copiar taules i equacions, també permet copiar paràgrafs sencers de text, amb i sense expressions matemàtiques.
El generador de taules per defecte: Table Generator
Un es pot estalviar molt de temps gràcies a aquest generador. Després el format de la taula ja és qüestió de fer-lo manualment perquè quedi com vulguem.
Recomanació: Fixar-se que hi ha un desplegable que et permet canviar de Default Table Style a Booktabs Table Style.
El buscador de símbols ràpid: Detextify
Permet dibuixar a mà un símbol (una integral per exemple) i obtenir la expressió (\int) a LaTeX.
El fòrum que resoldrà quasi tots els teus dubtes: Stack Exchange - TeX
(Aquesta web no cal ni que te la guardis, simplement quan tinguis un dubte específic, busca’l a google però en anglès, i ja veuràs que segurament hi ha una entrada de Stack Exchange d’algú preguntant-se exactament el mateix)
Document Tex
Ja sigui en overleaf o en un editor de text i un compilador offline, en general el LaTeX no s’escriu en blocs, sinó en un sol document que es compila i genera un PDF.
Aconseguir poder editar i compilar documents Tex
Online
Opció Principal - Overleaf: Un compilador i editor còmode on guardar tots els teus projectes
Opció Avançada - CoCalc:
Avantatges
- Permet editar col·laborativament a un nombre il·limitat d’usuaris.
- Està integrat dins d’un entorn més complert
LaTeX Base: Té l’avantatge que no cal necessàriament registrar-se.
Offline (un xic més complicat)
1. Instal·lar LaTeX
Una distribució és un conjunt de packages (llibreries que després afegirem al nostre document si les necessitem) i arxius binaris (que et permeten compilar).
Hi ha 3 principals distribucions del LaTeX Project.
- TexLive (Win, Mac, Linux)
- MiKTex (Win, Mac, Linux)
- MacTex (Mac)
2. Instal·lar un editor de text
Un editor de text ens permet escriure i editar codi. El procediment més bàsic seria escriure el codi en un arxiu de text simple (.txt) i després compilar-lo des de la terminal.
Ara bé, hi ha programes anomenats IDEs, que et permeten entre altres que el text tingui una sintaxi (colorets), i que la compilació (que es faria des de la terminal) quedi simplificada a un botonet.
Aquí algunes opcions de IDEs per editar LaTeX offline.
Opció més xula
Vscode + extensió “LaTeX Workshop”
Tutorial pas a pas: A Fast Guide on Writing LaTeX with VSCode.
Nota: Per aquesta opció cal haver instal·lat la distribució de LaTeX “TexLive”.
Altres opcions
- TeXstudio (Win, Mac, Linux)
- TeXShop (Mac)
- VimTeX (Win, Mac, Linux)
- TexMaker (Win, Mac, Linux)
- TeXWorks (Win, Mac, Linux)
Templates Avançats (copiar i enganxar a l’Overleaf)
Article estàndard
\documentclass[a4paper,11pt]{article} %%%%%%%%%%%%%%%%%%% PACKAGES %%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%% % BÀSICS \usepackage[utf8]{inputenc} \usepackage[catalan]{babel} \usepackage{amsmath,amssymb} \usepackage[catalan, capitalise]{cleveref} \usepackage[a4paper, total={6.35in, 8in}]{geometry} % SENSE IDENTACIÓ PER DEFECTE \setlength{\parskip}{1em} \setlength{\parindent}{0pt} \setlength{\footskip}{120pt} % PER TAULES I GRÀFICS \usepackage{graphicx,epsfig} \usepackage{booktabs} \usepackage{float} \usepackage{array} \usepackage{multirow} % NS MOLT BÉ PQ \usepackage{bm} \usepackage{enumitem} \usepackage{authblk} % PER FORMATS DE LA PÀGINA \usepackage{changepage} \usepackage{caption} \usepackage{subcaption} %%%%%%%%%%%%%%% HEADER %%%%%%%%%%%%%%%%%%%% \title{El perquè de tot plegat} \author{Quim Monzó} \date{\vspace{-2em}23 de Juny 1993} %%%%%%%%%%%%%%% DOCUMENT %%%%%%%%%%%%%%%%%% \begin{document} \maketitle \begin{abstract} L'objectiu d'aquest document és proporcionar una visualització orientativa de com seria un document \LaTeX \end{abstract} \section*{Introducció} Bla Bla Bla $2+2=4$ % Línia de codi que simplement és un comentari \section{Primer Apartat} Bla Bla Bla \begin{figure}[H] \centering \includegraphics[scale = 0.6]{example-image-a} %\caption{} \end{figure} Tal com veiem a la gràfica bla bla bla. I així doncs obtenim la següent equació. \begin{equation} V=IR \end{equation} Bla bla en concordança amb valors experimentals recollits. \begin{table}[H] \centering \begin{tabular}{|c|c|c|c|} \hline V(V) $\pm 0,001$ & I(mA) $\pm 0,001$ & f $\pm \delta$ f (Hz) & $Z_R$($\Omega$) $\pm 0,001$ \\ \hline 2,029 & 2,049 & 99,7 $\pm 0,1$ & 0,990 \\ \hline 2,025 & 2,038 & 201,0 $\pm 0,1$ & 0,994 \\ \hline 2,032 & 2,047 & 503 $\pm 1$ & 0,993 \\ \hline 2,029 & 2,046 & 1006 $\pm 1$ & 0,992 \\ \hline 2,024 & 2,046 & 2003 $\pm 1$ & 0,989 \\ \hline 2,018 & 2,048 & 4970 $\pm 10$ & 0,985 \\ \hline 2,021 & 2,048 & 10040 $\pm 10$ & 0,987 \\ \hline 2,039 & 2,052 & 20030 $\pm 10$ & 0,994 \\ \hline \end{tabular} \caption{Els valors del voltatge (en V) i de la intensitat (en mA) mesurats per una resistència en funció de la freqüència (en Hz). Es càlcula la impedància ($Z_R$ en $\Omega$. Totes les magnituds amb el seu corresponent error.} \end{table} \end{document}
Document a doble columna
Extra
Com posar Latex al teclat del mòbil

Com generar gràfics amb LaTeX
Hi ha una llibreria anomenada Tikz (la qual es basa en una altra anomenada PGF) que permet fer gràfics com els següents.
Gràfics d’exemple
Codi LaTeX
\begin{tikzpicture} \begin{axis} \addplot3[patch,patch refines=3, shader=faceted interp, patch type=biquadratic] table[z expr=x^2-y^2] { x y -2 -2 2 -2 2 2 -2 2 0 -2 2 0 0 2 -2 0 0 0 }; \end{axis} \end{tikzpicture}
Codi LaTeX
\begin{tikzpicture} \def\XSTART{0} \def\YSTART{3} \def\YDIAONE{2.5} \def\YDIATWO{2} \def\YCURVE{2} \def\XCURVE{2} \def\XEND{15} \def\XONESTART{2} \def\XONEDELTA{2} \def\DD{0.5} \def\YEND{\YSTART+\YCURVE+\YDIATWO} \def\XCURVESTART{\XEND/2-\XSTART/2-\XCURVE/2} \def\XCURVESTARTUP{\XEND/2-\XSTART/2-\XCURVE} \def\XCURVEEND{\XEND/2-\XSTART/2 + \XCURVE/2} \def\XONEEND{\XONESTART+\XONEDELTA} \def\XTWOSTART{\XCURVEEND+\XONESTART} \def\XTWODELTA{\XONEDELTA*\YDIAONE*\YDIAONE/\YDIATWO/\YDIATWO} \def\XTWOEND{\XTWOSTART+\XTWODELTA} \def\YTWOMIDDLE{\YSTART+\YCURVE+\YDIATWO/2} \def\YONEMIDDLE{\YSTART+\YDIAONE/2} \def\GROUND{\YSTART/4} \tikzset{ partial ellipse/.style args={#1:#2:#3}{ insert path={+ (#1:#3) arc (#1:#2:#3)} }, dimen/.style={<->,>=latex,thin, every rectangle node/.style={fill=white,midway,font=\sffamily}}, } \draw (\XSTART,\YSTART) -- (\XCURVESTART,\YSTART) to[out=0, in=180, looseness=0.75] (\XCURVEEND,{\YSTART+\YCURVE}) -- (\XEND,{\YSTART+\YCURVE}); \draw (\XSTART,{\YSTART+\YDIAONE}) -- (\XCURVESTARTUP,{\YSTART+\YDIAONE}) to[out=0, in=180, looseness=0.75] (\XCURVEEND,\YEND) -- (\XEND,\YEND); \draw [fill=gray] (\XONESTART,\YSTART) coordinate (BA) rectangle (\XONEEND,{\YSTART+\YDIAONE}) coordinate (BB); \draw [fill=lightgray](\XONESTART,\YONEMIDDLE) node [below] {$A_1$} ellipse ({\YDIAONE/6} and {\YDIAONE/2}); \draw [fill=gray,dashed](\XONEEND,\YONEMIDDLE) ellipse ({\YDIAONE/6} and {\YDIAONE/2}); \draw (\XONEEND,\YONEMIDDLE) [partial ellipse=-90:90:{\YDIAONE/6} and {\YDIAONE/2}]; \draw [fill=gray] (\XTWOSTART,{\YSTART+\YCURVE}) coordinate (CA) rectangle (\XTWOEND,{\YSTART+\YCURVE+\YDIATWO}) coordinate (CB); \draw [fill=lightgray] (\XTWOSTART,\YTWOMIDDLE) node [below] {$A_2$} ellipse ({\YDIATWO/6} and {\YDIATWO/2}); \draw [fill=gray,dashed](\XTWOEND,\YTWOMIDDLE) ellipse ({\YDIATWO/6} and {\YDIATWO/2}); \draw (\XTWOEND,{\YSTART+\YCURVE+\YDIATWO/2}) [partial ellipse=-90:90:{\YDIATWO/6} and {\YDIATWO/2}]; \draw [fill=gray] (0,0) rectangle (\XEND,\GROUND); \draw ($(BA)+(0,\YDIAONE)$) -- ++(0,\DD) coordinate (D1) -- +(0,5pt); \draw (BB) -- ++(0,\DD) coordinate (D2) -- +(0,5pt); \draw [dimen] (D1) -- (D2) node {$v_1dt$}; \draw ($(BA)!0.5!(BB)$) -- ++(5pt,0) coordinate (E) -- +(5pt,0); \draw [dimen] let \p{E}=(E) in (\x{E},\GROUND) -- (E) node {$h_1$}; \draw [style=->](\XSTART,\YONEMIDDLE) -- (\XONESTART,\YONEMIDDLE) node [midway,above] {$p_1$}; \draw ($(CA)+(0,\YDIATWO)$) -- ++(0,\DD) coordinate (D1) -- +(0,5pt); \draw (CB) -- ++(0,\DD) coordinate (D2) -- +(0,5pt); \draw [dimen] (D1) -- (D2) node {$v_2dt$}; \draw ($(CA)!0.5!(CB)$) -- ++(5pt,0) coordinate (D) -- +(5pt,0); \draw [dimen] let \p{D}=(D) in (\x{D},\GROUND) -- (D) node {$h_2$}; \draw [style=->](\XCURVEEND,\YTWOMIDDLE) -- (\XTWOSTART,\YTWOMIDDLE) node [midway,above] {$p_2$}; \end{tikzpicture}
Codi LaTeX
\begin{tikzpicture} \matrix (m) [matrix of math nodes, row sep=3em, column sep=3em]{ & f^\ast E_V& & \vphantom{f^\ast}E_V \\ f^\ast E & & \vphantom{f^\ast}E & \\ & U & & V \\ M & & N & \\}; \path[-stealth] (m-1-2) edge (m-1-4) edge (m-2-1) edge [densely dotted] (m-3-2) (m-1-4) edge (m-3-4) edge (m-2-3) (m-2-1) edge [-,line width=6pt,draw=white] (m-2-3) edge (m-2-3) edge (m-4-1) (m-3-2) edge [densely dotted] (m-3-4) edge [densely dotted] (m-4-1) (m-4-1) edge (m-4-3) (m-3-4) edge (m-4-3) (m-2-3) edge [-,line width=6pt,draw=white] (m-4-3) edge (m-4-3); \end{tikzpicture}
Per més informació entrar a .
Ara bé, en general no és gaire útil, ja que per fer un gràfic decent solen ser necessàries moltes línies de codi. Està bé saber que hi ha molts altres .
Altres packages útils
Química
\usepackage{chemfig}
Un altre dia ho completo —> tmp és tant important
Més coses
Copiar LaTeX de pàgines web
Equació d’exemple
Anem a veure com copiar-ne el codi LaTeX fàcilment
Firefox
De manera manual
- Botó dret, Inspecciona l’element | (Fn) + F12
- Utilitzar el selector de dalt a l’esquerra | Ctrl + Shift + C
per clicar l’equació desitjada (encara que només es seleccioni una part)
- Fixar-se uns desplegables més endalt en “katex-mathml”
- Entrar dins de “katex-mathml”>”math xmlns”>”semantics”>”mrow”>“annotation”
- Clicar dues vegades en la casella que conté el codi i copiar-lo (Ctrl+C)
Amb una extensió
Extensions útils
- ‣
- [Afegiu-ne si en trobeu d’altres més útils]
Com s’utilitza
- Afegir la extensió (Afegir extensió, Afegir, D’acord)
- Clicar botó dret sobre una equació en una web, i seleccionar “MathML Copy i després “Copiar la anotació”.
Chrome
La manera manual és exactament igual.
Viquipèdia
A la Viquipèdia són imatges, però el títol de les imatges és el codi en LaTeX
Com obtenir-lo
- Obrir la imatge en una pestanya nova
- Inspeccionar
- Obrir l’etiqueta
<title>
i copiar-ne el contingut
Pràctiques avançades per documents amb LaTeX
- Input (arxiu .tex amb codi latex a incrustar)
- Include (poses tots els capítols)
\includeonly
{
cap1
,
cap2
,
cap3
}
per no compilar només aquests però en el format correcte.
- Arxius .sty (definir estils per separat)
- tcolorbox per requadres amb explicacions, exemples, demostracions…
Curiositats
KaTeX i Khan Academy
La llibreria sobre la que funciona tota la part de matemàtiques del Notion, és KaTeX, un projecte de codi obert que es pot trobar a GitHub.
Hi han dues grans llibreries per renderitzar LaTeX en la web (mitjançant javascript) i aquestes són MathJax i KaTeX, i malgrat tenir algunes limitacions, KaTeX és la més ràpida.
Doncs resulta que els que principals desenvolupadors de la llibreria KaTeX van ser justament els de Khan Academy.
És curiós perquè Khan Academy són un dels referents de l’existència d’aquesta web mateixa. I descobrir que en el que es basa la part d’equacions del Notion ho van crear ells és una curiositat prou xula.