🍃

Curs de LaTeX

Buscador ràpid

Aquesta és la pàgina oficial de símbols i ambients permesos dins del Notion
Aquesta és la pàgina oficial de símbols i ambients permesos dins del Notion

Referències Oficials

Llistat de Símbols

Clicar els blocs per veure el seu codi en LaTeX.
Clicar els blocs per veure el seu codi en LaTeX.

Àlgebra bàsica

Lletres gregues

Més símbols

Lògica formal

Conjunts

Vectors i tensors

Càlcul

Estadística

Format

Mida

Separadors horitzontals

Manera senzilla de procedir
\quad i \qquad com a separadors genèrics
~ per unitats —>
/, per separar el en una integral
\hspace{3.7em} per una separació gran específica
\hspace{0.8pt} per una separació petita específica

Separador vertical

\\[0.7em] suma (o resta) separació extra a \\

Parèntesis i semblants

Dimensions fixes
\left i \right s’adapten a la mida necessària

Resultat integral evaluat a

Demostracions

\cancel \xcancel \sout
\underbrace \overbrace + \substack
\xrightarrow \leftrightarrow
\overset \underset + \substack + \mathclap
\boxed

Environments (ambients)

🪶
El LaTeX funciona amb el que s’anomenen environments, aquests permeten aplicar uns efectes de tipografia a una secció del codi.

Equation

Permet numerar les equacions.
A partir de s’obté la identitat d’Euler.
\tag per triar el número arbitràriament.
o per afegir una anotació si es vol

Aligned

Permet alinear segons convingui.

Align

Permet numerar i alinear les equacions al mateix temps.

Matrix

Permet escriure matrius, vectors, determinants…

Array

Permet dissenyar taules
Nota sobre taules amb LaTeX i taules amb Notion
Si només ha d’incloure text, és més ràpid i pràctic fer una taula simple amb Notion
Dissabte
Diumenge
Matí
Muntanya
Dormir
Tarda
Estudiar
Peli
Nit
Festa major
Tren

Claudàtors

Combinació de \left, \right i \begin{aligned}
També es poden més fàcilment mitjançant \begin{cases}

Subíndexs múltiples

\begin{subarray}

Bra-kets i spins

Conjunts

Altres que estan bé

\displaystyle per inline equations
—> —>
\textstyle o \scriptstyle per evitar expressions molt grans
—> —>
—> —>
\pmb o \bm per fer negreta els símbols
\cdots
\ldots
\vdots i \ddots per escriure matrius en el cas més general
\hdashline \hline per si volem posar separadors dins d’un array
\mathclap \mathllap \mathrlap per quan volem evitar espais en blanc
\vphantom per corregir espai verticals quan \\ genera un salt de línia

Estils per majúscules

\mathcal
\mathbb
\mathscr
\mathfrak

Caixes de colors

\colorbox per triar el color de la caixa
també es pot combinar amb \textcolor

Química

Més informació i exemples

Diagrames Commutatius

Més informació i exemples

Comandaments personalitzats

\newcommand permet configurar comandaments propis
Exemple 1 —> Escriure un diferencial inexacte (el qual depèn del camí recorregut)
Exemple 2 - Definir un nou operador
Exemple 3 —> Enquadrar un resultat

Webs útils

El compilador i editor online per excel·lència: l’Overleaf

Aquí és on segurament tindràs tots els teus treballs (quasi ningú compila offline).

El copiador de fórmules, taules i equacions: Mathpix

Molt útil pels informes de pràctiques, permet trobar les expressions en LaTeX a partir de captures de pantalla.
Nota: S’ha de descarregar a l’ordinador, no és cap web.
Recomanació 1: Registrar-se amb el correu de la uni per tenir més Free Snips mensuals disponibles.
Recomanació 2: Utilitzar la drecera de teclat Ctrl+Alt+M per més comoditat
Recomanació 3: No només serveix per copiar taules i equacions, també permet copiar paràgrafs sencers de text, amb i sense expressions matemàtiques.

El generador de taules per defecte: Table Generator

Un es pot estalviar molt de temps gràcies a aquest generador. Després el format de la taula ja és qüestió de fer-lo manualment perquè quedi com vulguem.
Recomanació: Fixar-se que hi ha un desplegable que et permet canviar de Default Table Style a Booktabs Table Style.

El buscador de símbols ràpid: Detextify

Permet dibuixar a mà un símbol (una integral per exemple) i obtenir la expressió (\int) a LaTeX.

El fòrum que resoldrà quasi tots els teus dubtes: Stack Exchange - TeX

(Aquesta web no cal ni que te la guardis, simplement quan tinguis un dubte específic, busca’l a google però en anglès, i ja veuràs que segurament hi ha una entrada de Stack Exchange d’algú preguntant-se exactament el mateix)

Document Tex

Ja sigui en overleaf o en un editor de text i un compilador offline, en general el LaTeX no s’escriu en blocs, sinó en un sol document que es compila i genera un PDF.

Aconseguir poder editar i compilar documents Tex

Online

Opció Principal - Overleaf: Un compilador i editor còmode on guardar tots els teus projectes
Opció Avançada - CoCalc: Avantatges - Permet editar col·laborativament a un nombre il·limitat d’usuaris. - Està integrat dins d’un entorn més complert
LaTeX Base: Té l’avantatge que no cal necessàriament registrar-se.

Offline (un xic més complicat)

1. Instal·lar LaTeX

Una distribució és un conjunt de packages (llibreries que després afegirem al nostre document si les necessitem) i arxius binaris (que et permeten compilar).
Hi ha 3 principals distribucions del LaTeX Project.

2. Instal·lar un editor de text

Un editor de text ens permet escriure i editar codi. El procediment més bàsic seria escriure el codi en un arxiu de text simple (.txt) i després compilar-lo des de la terminal.
Ara bé, hi ha programes anomenats IDEs, que et permeten entre altres que el text tingui una sintaxi (colorets), i que la compilació (que es faria des de la terminal) quedi simplificada a un botonet.
Aquí algunes opcions de IDEs per editar LaTeX offline.
Opció més xula
Vscode + extensió “LaTeX Workshop”
Nota: Per aquesta opció cal haver instal·lat la distribució de LaTeX “TexLive”.
Altres opcions

Teoria una mica de tot

Forma estàndard d’un document

Environments

Package amsmath

Templates Avançats (copiar i enganxar a l’Overleaf)

Article estàndard

\documentclass[a4paper,11pt]{article} %%%%%%%%%%%%%%%%%%% PACKAGES %%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%% % BÀSICS \usepackage[utf8]{inputenc} \usepackage[catalan]{babel} \usepackage{amsmath,amssymb} \usepackage[catalan, capitalise]{cleveref} \usepackage[a4paper, total={6.35in, 8in}]{geometry} % SENSE IDENTACIÓ PER DEFECTE \setlength{\parskip}{1em} \setlength{\parindent}{0pt} \setlength{\footskip}{120pt} % PER TAULES I GRÀFICS \usepackage{graphicx,epsfig} \usepackage{booktabs} \usepackage{float} \usepackage{array} \usepackage{multirow} % NS MOLT BÉ PQ \usepackage{bm} \usepackage{enumitem} \usepackage{authblk} % PER FORMATS DE LA PÀGINA \usepackage{changepage} \usepackage{caption} \usepackage{subcaption} %%%%%%%%%%%%%%% HEADER %%%%%%%%%%%%%%%%%%%% \title{El perquè de tot plegat} \author{Quim Monzó} \date{\vspace{-2em}23 de Juny 1993} %%%%%%%%%%%%%%% DOCUMENT %%%%%%%%%%%%%%%%%% \begin{document} \maketitle \begin{abstract} L'objectiu d'aquest document és proporcionar una visualització orientativa de com seria un document \LaTeX \end{abstract} \section*{Introducció} Bla Bla Bla $2+2=4$ % Línia de codi que simplement és un comentari \section{Primer Apartat} Bla Bla Bla \begin{figure}[H] \centering \includegraphics[scale = 0.6]{example-image-a} %\caption{} \end{figure} Tal com veiem a la gràfica bla bla bla. I així doncs obtenim la següent equació. \begin{equation} V=IR \end{equation} Bla bla en concordança amb valors experimentals recollits. \begin{table}[H] \centering \begin{tabular}{|c|c|c|c|} \hline V(V) $\pm 0,001$ & I(mA) $\pm 0,001$ & f $\pm \delta$ f (Hz) & $Z_R$($\Omega$) $\pm 0,001$ \\ \hline 2,029 & 2,049 & 99,7 $\pm 0,1$ & 0,990 \\ \hline 2,025 & 2,038 & 201,0 $\pm 0,1$ & 0,994 \\ \hline 2,032 & 2,047 & 503 $\pm 1$ & 0,993 \\ \hline 2,029 & 2,046 & 1006 $\pm 1$ & 0,992 \\ \hline 2,024 & 2,046 & 2003 $\pm 1$ & 0,989 \\ \hline 2,018 & 2,048 & 4970 $\pm 10$ & 0,985 \\ \hline 2,021 & 2,048 & 10040 $\pm 10$ & 0,987 \\ \hline 2,039 & 2,052 & 20030 $\pm 10$ & 0,994 \\ \hline \end{tabular} \caption{Els valors del voltatge (en V) i de la intensitat (en mA) mesurats per una resistència en funció de la freqüència (en Hz). Es càlcula la impedància ($Z_R$ en $\Omega$. Totes les magnituds amb el seu corresponent error.} \end{table} \end{document}

Document a doble columna

Extra

Com posar Latex al teclat del mòbil

Video preview

Com generar gràfics amb LaTeX

Hi ha una llibreria anomenada Tikz (la qual es basa en una altra anomenada PGF) que permet fer gràfics com els següents.
Gràfics d’exemple
notion image
Codi LaTeX
\begin{tikzpicture} \begin{axis} \addplot3[patch,patch refines=3, shader=faceted interp, patch type=biquadratic] table[z expr=x^2-y^2] { x y -2 -2 2 -2 2 2 -2 2 0 -2 2 0 0 2 -2 0 0 0 }; \end{axis} \end{tikzpicture}
notion image
Codi LaTeX
\begin{tikzpicture} \def\XSTART{0} \def\YSTART{3} \def\YDIAONE{2.5} \def\YDIATWO{2} \def\YCURVE{2} \def\XCURVE{2} \def\XEND{15} \def\XONESTART{2} \def\XONEDELTA{2} \def\DD{0.5} \def\YEND{\YSTART+\YCURVE+\YDIATWO} \def\XCURVESTART{\XEND/2-\XSTART/2-\XCURVE/2} \def\XCURVESTARTUP{\XEND/2-\XSTART/2-\XCURVE} \def\XCURVEEND{\XEND/2-\XSTART/2 + \XCURVE/2} \def\XONEEND{\XONESTART+\XONEDELTA} \def\XTWOSTART{\XCURVEEND+\XONESTART} \def\XTWODELTA{\XONEDELTA*\YDIAONE*\YDIAONE/\YDIATWO/\YDIATWO} \def\XTWOEND{\XTWOSTART+\XTWODELTA} \def\YTWOMIDDLE{\YSTART+\YCURVE+\YDIATWO/2} \def\YONEMIDDLE{\YSTART+\YDIAONE/2} \def\GROUND{\YSTART/4} \tikzset{ partial ellipse/.style args={#1:#2:#3}{ insert path={+ (#1:#3) arc (#1:#2:#3)} }, dimen/.style={<->,>=latex,thin, every rectangle node/.style={fill=white,midway,font=\sffamily}}, } \draw (\XSTART,\YSTART) -- (\XCURVESTART,\YSTART) to[out=0, in=180, looseness=0.75] (\XCURVEEND,{\YSTART+\YCURVE}) -- (\XEND,{\YSTART+\YCURVE}); \draw (\XSTART,{\YSTART+\YDIAONE}) -- (\XCURVESTARTUP,{\YSTART+\YDIAONE}) to[out=0, in=180, looseness=0.75] (\XCURVEEND,\YEND) -- (\XEND,\YEND); \draw [fill=gray] (\XONESTART,\YSTART) coordinate (BA) rectangle (\XONEEND,{\YSTART+\YDIAONE}) coordinate (BB); \draw [fill=lightgray](\XONESTART,\YONEMIDDLE) node [below] {$A_1$} ellipse ({\YDIAONE/6} and {\YDIAONE/2}); \draw [fill=gray,dashed](\XONEEND,\YONEMIDDLE) ellipse ({\YDIAONE/6} and {\YDIAONE/2}); \draw (\XONEEND,\YONEMIDDLE) [partial ellipse=-90:90:{\YDIAONE/6} and {\YDIAONE/2}]; \draw [fill=gray] (\XTWOSTART,{\YSTART+\YCURVE}) coordinate (CA) rectangle (\XTWOEND,{\YSTART+\YCURVE+\YDIATWO}) coordinate (CB); \draw [fill=lightgray] (\XTWOSTART,\YTWOMIDDLE) node [below] {$A_2$} ellipse ({\YDIATWO/6} and {\YDIATWO/2}); \draw [fill=gray,dashed](\XTWOEND,\YTWOMIDDLE) ellipse ({\YDIATWO/6} and {\YDIATWO/2}); \draw (\XTWOEND,{\YSTART+\YCURVE+\YDIATWO/2}) [partial ellipse=-90:90:{\YDIATWO/6} and {\YDIATWO/2}]; \draw [fill=gray] (0,0) rectangle (\XEND,\GROUND); \draw ($(BA)+(0,\YDIAONE)$) -- ++(0,\DD) coordinate (D1) -- +(0,5pt); \draw (BB) -- ++(0,\DD) coordinate (D2) -- +(0,5pt); \draw [dimen] (D1) -- (D2) node {$v_1dt$}; \draw ($(BA)!0.5!(BB)$) -- ++(5pt,0) coordinate (E) -- +(5pt,0); \draw [dimen] let \p{E}=(E) in (\x{E},\GROUND) -- (E) node {$h_1$}; \draw [style=->](\XSTART,\YONEMIDDLE) -- (\XONESTART,\YONEMIDDLE) node [midway,above] {$p_1$}; \draw ($(CA)+(0,\YDIATWO)$) -- ++(0,\DD) coordinate (D1) -- +(0,5pt); \draw (CB) -- ++(0,\DD) coordinate (D2) -- +(0,5pt); \draw [dimen] (D1) -- (D2) node {$v_2dt$}; \draw ($(CA)!0.5!(CB)$) -- ++(5pt,0) coordinate (D) -- +(5pt,0); \draw [dimen] let \p{D}=(D) in (\x{D},\GROUND) -- (D) node {$h_2$}; \draw [style=->](\XCURVEEND,\YTWOMIDDLE) -- (\XTWOSTART,\YTWOMIDDLE) node [midway,above] {$p_2$}; \end{tikzpicture}
notion image
Codi LaTeX
\begin{tikzpicture} \matrix (m) [matrix of math nodes, row sep=3em, column sep=3em]{ & f^\ast E_V& & \vphantom{f^\ast}E_V \\ f^\ast E & & \vphantom{f^\ast}E & \\ & U & & V \\ M & & N & \\}; \path[-stealth] (m-1-2) edge (m-1-4) edge (m-2-1) edge [densely dotted] (m-3-2) (m-1-4) edge (m-3-4) edge (m-2-3) (m-2-1) edge [-,line width=6pt,draw=white] (m-2-3) edge (m-2-3) edge (m-4-1) (m-3-2) edge [densely dotted] (m-3-4) edge [densely dotted] (m-4-1) (m-4-1) edge (m-4-3) (m-3-4) edge (m-4-3) (m-2-3) edge [-,line width=6pt,draw=white] (m-4-3) edge (m-4-3); \end{tikzpicture}
Per més informació entrar a .
Ara bé, en general no és gaire útil, ja que per fer un gràfic decent solen ser necessàries moltes línies de codi. Està bé saber que hi ha molts altres .

Altres packages útils

Química

\usepackage{chemfig}
Un altre dia ho completo —> tmp és tant important

Més coses

Copiar LaTeX de pàgines web

Equació d’exemple
Anem a veure com copiar-ne el codi LaTeX fàcilment
Firefox
De manera manual
  1. Botó dret, Inspecciona l’element | (Fn) + F12
  1. Utilitzar el selector de dalt a l’esquerra | Ctrl + Shift + C
    1. notion image
      per clicar l’equació desitjada (encara que només es seleccioni una part)
  1. Fixar-se uns desplegables més endalt en “katex-mathml”
    1. notion image
  1. Entrar dins de “katex-mathml”>”math xmlns”>”semantics”>”mrow”>“annotation”
    1. notion image
  1. Clicar dues vegades en la casella que conté el codi i copiar-lo (Ctrl+C)
Amb una extensió
Extensions útils
  • [Afegiu-ne si en trobeu d’altres més útils]
Com s’utilitza
  1. Afegir la extensió (Afegir extensió, Afegir, D’acord)
  1. Clicar botó dret sobre una equació en una web, i seleccionar “MathML Copy i després “Copiar la anotació”.
    1. notion image
Chrome
La manera manual és exactament igual.
Viquipèdia
A la Viquipèdia són imatges, però el títol de les imatges és el codi en LaTeX
Com obtenir-lo
  1. Obrir la imatge en una pestanya nova
  1. Inspeccionar
  1. Obrir l’etiqueta <title> i copiar-ne el contingut
    1. notion image

Pràctiques avançades per documents amb LaTeX

  • Input (arxiu .tex amb codi latex a incrustar)
  • Include (poses tots els capítols)
    • \includeonly{cap1, cap2, cap3} per no compilar només aquests però en el format correcte.
  • Arxius .sty (definir estils per separat)
  • tcolorbox per requadres amb explicacions, exemples, demostracions…

Curiositats

KaTeX i Khan Academy

La llibreria sobre la que funciona tota la part de matemàtiques del Notion, és KaTeX, un projecte de codi obert que es pot trobar a GitHub.
Hi han dues grans llibreries per renderitzar LaTeX en la web (mitjançant javascript) i aquestes són MathJax i KaTeX, i malgrat tenir algunes limitacions, KaTeX és la més ràpida.
Doncs resulta que els que principals desenvolupadors de la llibreria KaTeX van ser justament els de Khan Academy.
És curiós perquè Khan Academy són un dels referents de l’existència d’aquesta web mateixa. I descobrir que en el que es basa la part d’equacions del Notion ho van crear ells és una curiositat prou xula.